jueves, 30 de abril de 2009

La entrevista de la tele zonal: Intercomarcal

Bé, la entrevista de la tele als entrenadors del sènior i del júnior, a David Navalón, jugador del júnior, i a Alex, president i jugador del sènior. Està en dos parts.

Entrevista del júnior

Entrevista del sènior

miércoles, 29 de abril de 2009

Videokaraoke humorístic

Dedicat a un jugador del sènior. Sabéu qui serà?

Victòria del sènior i campions de lliga

El partit del dissabte 25 va significar el retorn a la senda de la victòria del sènior després de 2 derrotes consecutives (Sax i Canals) i que havia apretat la part alta de la classificació de manera que el mateix Stephen King haguera escrit un gran llibre amb la trama.

El partit que ens va enfrontar a Bocairent va començar amb els dos equips amb la maneta un poc tonta (no la ma tonta que tenia Giannakis als 80 i ficava 4 triples en 5 minuts, tonta de gilipollas, vamos), a conseqüència del fort vent. No obstant això, era el conjunt de fora el que més patia, ja que va acabar amb 2 puntets el primer quart (10-2).

A l'inici del segon quart, els de Biar es van arromangar i van decidir començar a correr, ja que "no mandé a mi tropa a luchar contra los elementos" i si el vent era fort no es podia lluitar contra ell. Solució: correr, correr i correr. La nova tàctica va ser exitosa i l'avantatge al descans donava, pràcticament el partit per finiquitat: 43-9. Pense que en aquest quart l'equip de Bocairent va abusar un poquet del tir exterior i es això el que els va matar.

Els dos últims quarts no tenen més història; si el segon va acabar amb un parcial de 33-7, el tercer i el quart serviren per a que l'equip se'n anara un poc més en el marcador i poder oferir al públic asistent (unes 12 o 13 persones, crec que es el record d'aquest any, que vergonya) una nova victòria.

Tornant al tema del públic, i posant-me sentimental, encara recorde que la primera temporada del club, la 99-00, l'últim partit de lliga a casa, que també ens va servir per a guanyar el campionat, va convocar un voltant de 200 persones (imagineu aixó en 2on zonal). Pero es que es per a seguir flipant, era la tònica de tota la temporada el que baixara un fum de gent a vore la novetat en Biar. Pregunteu a "loh mah viejoh villeneroh" que al pevelló de Villena la festa va ser espectacular, més de 100 aficionats.

Bé, torne al partit. Les dades importants:

Marcador: 78-26

Màxims anotadors: Bodí i Edo Sehic amb 21 punts.

Jugador més destacat: Bodí i Sehic. Després en el bar: Jesús, Santi i Belda.

Quan va acabar el partit ens vam fotre la cervesa de rigor a la espera de que finalitzara el partit de Canals-Sax. Una victòria de Canals ens donava el campionat, la de Sax, ens obligava a guanyar l'últim partit. A les 21:45 p.m. del dia 6 del mes floreal, de l'any 217 (calendari revolucionari francés, que mola un web), Adrián, de Canals, ens va comunicar la victòria del seu equip, el que suposava la victòria lliguera del CB Biar sènior, a la que hi ha que afegir la del júnior, aconseguida la setmana anterior (com un gran teloner, :-P, que sempre van davant).

Jesús 1.0

martes, 28 de abril de 2009

Sopar el dijous 30 d'abril

El pròxim dijous s'entrenarà a les 20:00 per a acabar a una hora prudencial i poder fer el sopar per la conquesta de la lliga, tant del sènior com del júnior. Si algú no te intencions d'apareixer es quedarà sense tastar el barril de cervesa promés per Dani.

Jesús 1.0

Document gràfic important (la crònica aquesta vesprada)

Es del moment en que l'equip va averiguar que Canals havia guanyat a Sax el dissabte i nosaltres ens proclamavem matemàticament campions de la lliga. Per sort la núvia i futura dona del nostre 8 estava junt a les amigues en el mateix lloc i, per sort (2ª part), portava damunt la càmera de fotos (Es mereix un Pulitzer). Lamentablement, del striptease de Sehic i de Rubén no tenim cap foto.

Sobra el biofrutas del malatet

Barkley, portes damunt el xandall de Star Trek?

Els de darrere son pitjors que els de davant

Ostras Belda, el blanc de la camiseta m'havia paregut un altra cosa


Un altre brindis? La noche me confunde

En la foto apareix una persona que ens deu un barril de birra. Per al dijous.

martes, 21 de abril de 2009

CRÒNICA: V-74 Villena - CB Biar Junior

Bé, torne del meu excels període d'inactivitat bloguera (que no real) pero a descriure-vos la vesprada del passat dissabte, dia el qual ens vam desplaçar a la veïna localitat de Villena dispostos a aconseguir la victòria i d'aquesta manera la primera posició de forma matemàtica en la classificació.
El partit prometía ser disputat ja que l'equip local no anava a permitir que lòh aldeanòh se'n anaren d'allí en una victòria abultada. I, francament, així va ser (Tampoc va ajudar massa el senyor àrbitre, però bé, com és un article que pretén ser destructiu, després m'explayaré agust). Des del salt inicial aquells van eixir amb el ganivet a les dents, i a la primera jugada convertiren un triple. Els primers compasos de l'encontre van estar marcats per una defensa corretjosa dels de Villena, i una pressió que al principi atragantava als biaruts, però amb el pas del minuts s'aconseguíen punts i la renda per als visitants anava ballant entre els 5/10 punts.

Un dels moments clau en el partit va ser l'expulsió injustificada del nostre entrenador, Sebas, al minut 13 de partit, a causa de dues tècniques simultànees. Anem a veure, senyor àrbitre, vosté expulse a qui li done la gana, però argumente i tinga un criteri imparcial. Tampoc vaig a donar dossis de moralina, però vistos els seus antecendents amb els nostres equips, i la seua actitud xulesca i pedant durant els 40 minuts... millor continue i no m'infle (a cubates, sí).

Ahí ens veieu, sense entrenador i traent les castanyes del foc com podíem. La tònica del partit va anar en sintonía amb lo abans narrat, però, al principi del tercer quart, la quarta falta personal de David (acostumat a jugar quasi tot el partit degut a la nostra mancança de joc interior) el va comdemnar a la banqueta, i unit amb la ritual "pájara" biarense de tots els partits, els locals es van trobar amb un caramelet que no van desaprofitar. La renda de 10 punts de la que gaudíem s'esfumà. Tornem a començar...


...i, ara si, arrollem. L'últim quart es va convertir en un monòl.leg biarense de principi a fi. Sincerament, va ser un dels millor quarts que hem jugat en tota la temprada. Contraatacs curtits en una magnífica defensa, eixa es la clau. Aquells, només es van conformar en ser uns espectadors afortunats d'assistir al vendaval CB BIAR, que, per fí, i al sonar el pitit final, es va converir en CAMPIÓ DE LLIGA matemàticament. Esta setmana juguem l'últim partit a casa i ho celebrarem com es degut. Autoenhorabona. Autogràcies. jijiji


Tanteig final: 40-63
Jugadors del partit: Sergio Parra (19 punts), David Navalón (18) i Pablo Del Valle (sHe 2+1 aHyy).
El dato: 5 tècniques al CB Biar, CLAP, CLAP! àrbitre.



Jesús 2.0

lunes, 20 de abril de 2009

Pels com escàrpies o kleenex per als sensiblers

Aquesta notícia es del blog instinto-deportivo.blogspot.com i es un exemple del que ha de ser l'esport i de superació. La "copipasteje" tal y como ve en el blog (espere que no moleste al seu administrador). Al final està el video.

Jason McElwain nació en Rochester, un suburbio de la ciudad de Nueva York. Desde muy pequeño mostró una gran pasión por el deporte de la canasta, así que a nadie extrañó que al entrar al instituto se enrolara en las filas de los Trojans, el equipo de baloncesto del centro.
A partir de ese momento, y durante tres años, J-Mac, que es como lo conocen sus compañeros, acudió puntual como un reloj a todos los entrenamientos y partidos. Controlaba las estadísticas, repartía agua, animaba a los jugadores, pero jamás jugaba. ¿Los motivos? Su baja estatura... y que Jason es autista. No comenzó a hablar hasta que cumplió los 5 años y aún hoy en día tiene dificultades para comunicarse, no interpreta el lenguaje corporal y carece de las llamadas habilidades sociales. Pero estas limitaciones las compensa con una tremenda fuerza de voluntad y unas ganas innatas por mejorar. Así las cosas, y a pesar de los problemas asociados a su discapacidad, la vida de Jason era muy similar a la de cualquier otro joven de su edad. Pero todo cambió el pasado 16 de febrero, cuando los Trojans disputaron el último partido de la temporada regular ante el Spencerport. Ese día el entrenador Johnson, como premio al arduo trabajo que había venido realizando durante tanto tiempo, quiso premiarle haciéndole jugar. Empezó en el banquillo, pero a falta de 4 minutos para el final del encuentro, y con una ventaja de 20 puntos a su favor, llegó el momento tan esperado. Enfundado en la camiseta número 52 y con una cinta al pelo, Jason entró a la cancha ante los aplausos de una grada entregada y llena hasta los topes.
A los pocos segundos de debutar, recibió un balón y se jugó un triple que no tocó ni aro. Fue una auténtica piedra vaya. En el siguiente ataque sus compañeros volvieron a asistirle y Jason hizo un tiro cercano a canasta... que tampoco entró. Era lo normal teniendo en cuenta las circunstancias que rodeaban al partido, así que a nadie extrañaron los fallos.
Pero el destino es caprichoso, y ese día nuestro protagonista estaba llamado a hacer grandes cosas. En la tercera posesión que tenían, recibió el balón y se jugó otro triple desde 7 metros, pero esta vez entró. El sueño se había tornado en realidad y la grada estalló en una ovación atronadora para felicitarle por lo que acababa de hacer. Lo que en ese momento nadie sabía era que la exhibición de Jason acababa de comenzar. En la siguiente jugada, volvió a jugarse otro triple... que volvió a anotar. A continuación, y casi sin tiempo para asimilar lo que acaba de suceder, J-Mac volvió a lanzar a canasta desde más allá de la línea de 6,25 y la volvió a clavar. Ya iban 3 triples en menos de un minuto. La gente alucinaba. Con razón, la grada coreaba su nombre, sus compañeros de equipos no daban crédito a lo que estaban contemplando y los rivales... bueno, los rivales bastante tenían con intentar parar al arma secreta que los Trojans acababan de meter en pista.Pero no podían. Era imposible. Cuando quedaban menos de 2 minutos para la finalización del encuentro, Jason volvió a recibir un balón en ataque y, cómo no, se la volvió a jugar. El chaval estaba en racha y se tiraba hasta las zapatillas. Pero lo bueno es que volvió a anotar. Lo mismo sucedió en la siguiente jugada. Y en la siguiente, aunque esta vez la canasta fue de 2 puntos. Jason no tuvo compasión con el rival, que vio cómo anotó su sexto triple sobre la bocina que marcaba el fin del encuentro. En apenas 4 minutos había anotado 20 puntos, el récord en la historia del instituto. Ni que decir tiene que al acabar el partido, la grada saltó a la pista para felicitar al héroe del día, que salió del campo a hombros.
Desde entonces ha acudido al programa de Oprah Winfrey, ha conocido a George Bush, a Magic Johnson, ha recibido el premio que la ESPN concede al mejor momento deportivo del año, ha hecho el lanzamiento de honor en un partido de béisbol, han compuesto una canción en su honor... son tantos los reconocimientos que no acabaría nunca.
Y es que la historia lo merece. Es digna de una película de Hollywood, ¿no creéis?. Bueno, de hecho, sus padres ya han alcanzado un acuerdo con Columbia Pictures para que esta productora lleve la hazaña de Jason a la gran pantalla. Me recuerda bastante a la película de Rudy, pero en esa ocasión el chico era normal y era ayudante en el equipo de futbol americano de la Universidad de Notre Dame

Derrota a Canals del sènior: 83-62

Bé, després de les gratificants vacances a terres verdes, Astúries malpensats, torne a rependre l'activitat del blog amb la mala noticia de la derrota del sènior a Canals i la BONA NOTICIA, esperant la crònica del capoll del meu cosí, de la victòria del junior, que ja es matemàticament campió del seu grup (1ª Zonal Júnior grup E).

El dissabte va ser un dia llarg i dur, mira com el que tinc... bé, no faré el fantasma. A les 4 de la vesprada estava el sénior a Villena per a vore al júnior i el resultat fou positiu al 100% per a les aspiracions de l'equip de Sebas, el nou "follonero" del club :-P. Després, i així comença la travessia pel desert del dissabte, agafare'm els cotxes amb rumb a terres de València provincia, amb tan mala sort que vaig triar el cotxe de Santi i no puguerem escoltar el Madrid-SuperBarça de basket perque li havien mangat l'antena. Al arribar a Canals una prova esportiva d'atletisme, els trens de L'Alcudia i un fum de cabres (els animalets, no les persones que van de "discoteca en discoteca" i al llarg del cap de setmana canvien a tots els estats animals possibles) ens van fer arribar al pabelló un poc més tard del que volíem.

EL PARTIT. Que puc dir de l'encontre. El vam jugar molt millor que el dia de Sax, amb un poc més d'encert en el tir, però davant teníem un conjunt que va plantejar la cita perfectament, acompanyats del millor jugador de 2ª zonal, Galbis, i que des de el primer minut ens va obligar a donar a la pista el millor de si, i que a la llarga no va ser suficient.

Com no tinc l'acta no puc fer una crònica extensa, però he de dir, que l'equip va començar fort i que els triples o contratacs de Canals, al poc temps eren contrarestats per els biaruts. Això no obstant només ens vam poder posar per davant al marcador durant uns pocs minuts, o tal volta segons, no sé si a la fi del segon quart o al principi del tercer.

En aquest moment l'equip va voler fer un canvi de defensa, que en Banyeres o en altres partits ens havia funcionar perfectament, i que el dissabte, com es obvi, no. Per que? Perque davant teníem un equip que ens va fer més mal davant una defensa més agressiva que amb la zona dels 3 primers quarts.

A la fi del partit el resultat del 83-62 reflectia el que havia passat? Sí i no. Canals es va mereixer la victòria, sí o sí, però els 21 punts de diferència van ser més producte de "arrojar la toalla" que del que havíem pogut vore als primers... 30 minuts?

Ara l'optimisme, havem salvat el basket average particular davant Canals, Sax (1-1) i Villena (2-0). El dissabte rebem a Bocairent i si els podem guanyar, assegurem el segon lloc de la lliga.

Jesús 1.0

sábado, 18 de abril de 2009

Partits fin de setmana 18-19 Abril

Equip Junior

V74 - CB Biar Junior 16:00 Dissabte 18 Abril Pavelló Municipal Villena

Si guanyen este partit serán campeons de lliga.

Equip Senior

Madremia Canals - CB Biar 20:00 Dissabte 18 Abril a Canals

Si guanyen cuasi serán campeons de lliga

* ¿ Que penseu de una paella el dia 26 de Abril després del partit dels Junior?

lunes, 6 de abril de 2009

Derrota del sènior: CB Sax - CB BIAR (46-35)

Després de 15 victòries (14+1) consecutives havia d'arribar la derrota en algun moment, no creeu? Aquesta derrota va arribar en front d'un dels rivals que tenim en la lluita pel campionat, el CB Sax.

El partit va ser molt roin, especialment per part de l'equip de Biar. Si la defensa va estar prou be, ajudats pel 4 del CB Sax que, encara que te molt bon tir, no va tindre una gran vesprada, l'atac va ser prou nefast, especialment en els dos últims quarts, quan només vam ficar 14 punts. He de dir que les situacions de tir eren les correctes i en bona posició, però quan no tens el dia...

Només comentar els 3 minuts que van ser la clau del fatal resultat del partit. No recorde bé en quin moment de la segona part va ocorrer aquesta situació, però va fer que l'equip de Sax trencara un partit que havia anat molt a la par. Si no recorde mal tot va començar amb una tècnica que li van pitar al nostre capità, que estava a la banqueta i va aplaudir una de les decisions preses pel de gris (un homenicaco gris si que era). En la jugada posterior l'equip de Sax va aconseguir un 2+1 quan clarament la falta havia segut en atac, un triple tirat pel 15 (que maneta que te el paio) de Sax quan ja portaven 25 segons d'atac (reconegut pel 15 a la fi del partit i les "taules", però que es van CAGAR damunt quan l'homenicaco de gris les va consultar) i un molt bon triple d'algun jugador de Sax que van trencar el partit i que deixava ja a Biar només la possibilitat de mantindre el Basket average a favor; es va aconseguir.

De totes maneres i per a que no es facen dobles lectures he de dir que l'equip de Sax va aconseguir la victòria sense cap mala acció i que el seu partit va ser impecable, dins la mediocritat de l 'encontre, aixó no obstant, Sax tenia una mitjana de 62 punts a favor i nosaltres 60.

Bé, tenim les possibilitats intactes per a aconseguir l'objectiu de quedar primers. No hi ha que fallar i seguir entrenant com fins ara.

Jugador més destacat:

Nota: Juanjo, rei, retira't ja, eres un àrbitre nefast, no tens ni PIIIII idea de pitar. Dedica't a jugar la lliga local de Villena i fes-li un favor al basket. Ah, "chulo y macarra".

Jesús Rico Martínez (per si vols saber qui soc i saps llegir) aka Jesús 1.0

PD: Si a Barkley (Alex) li peguen una cabotada en la panxa es antiesportiva.

viernes, 3 de abril de 2009

Calendari cap de setmana 04/05-04-2009

SÈNIOR

C.B. Sax - C.B. BIAR - 04/04/2009 18:00

JÚNIOR

C.B. BIAR - C.B. Ibèric de Caudet - 05/04/2009 12:00

Fotos CB Biar – CB Castalla

Fotos del partit i del sopar del sènior i el júnior (No es de Los Brincos). Poseu vosaltres els comentaris. Si, podria començar amb el teletubi gay que pareixia el vilches (gran foto), fent un paral.lelisme entre les orelles de Perol i les culleres, però no. Comenteu gueylos.

P1013426 P1013432
P1013436 P1013441
P1013442 P1013448
P1013449 P1013453
P1013458 P1013460
P1013466 P1013468
   
P1013495 P1013478
P1013549 P1013550
P1013586  P1013585
P1013588 P1013589

Fotos CBBIAR – CB Agost

No tinc temps per a posar comentaris. Feu vosaltres els cràpules.

P1013408 P1013417
P1013402 P1013398
P1013418 P1013419