Victòria del sènior i campions de lliga

El partit del dissabte 25 va significar el retorn a la senda de la victòria del sènior després de 2 derrotes consecutives (Sax i Canals) i que havia apretat la part alta de la classificació de manera que el mateix Stephen King haguera escrit un gran llibre amb la trama.

El partit que ens va enfrontar a Bocairent va començar amb els dos equips amb la maneta un poc tonta (no la ma tonta que tenia Giannakis als 80 i ficava 4 triples en 5 minuts, tonta de gilipollas, vamos), a conseqüència del fort vent. No obstant això, era el conjunt de fora el que més patia, ja que va acabar amb 2 puntets el primer quart (10-2).

A l'inici del segon quart, els de Biar es van arromangar i van decidir començar a correr, ja que "no mandé a mi tropa a luchar contra los elementos" i si el vent era fort no es podia lluitar contra ell. Solució: correr, correr i correr. La nova tàctica va ser exitosa i l'avantatge al descans donava, pràcticament el partit per finiquitat: 43-9. Pense que en aquest quart l'equip de Bocairent va abusar un poquet del tir exterior i es això el que els va matar.

Els dos últims quarts no tenen més història; si el segon va acabar amb un parcial de 33-7, el tercer i el quart serviren per a que l'equip se'n anara un poc més en el marcador i poder oferir al públic asistent (unes 12 o 13 persones, crec que es el record d'aquest any, que vergonya) una nova victòria.

Tornant al tema del públic, i posant-me sentimental, encara recorde que la primera temporada del club, la 99-00, l'últim partit de lliga a casa, que també ens va servir per a guanyar el campionat, va convocar un voltant de 200 persones (imagineu aixó en 2on zonal). Pero es que es per a seguir flipant, era la tònica de tota la temporada el que baixara un fum de gent a vore la novetat en Biar. Pregunteu a "loh mah viejoh villeneroh" que al pevelló de Villena la festa va ser espectacular, més de 100 aficionats.

Bé, torne al partit. Les dades importants:

Marcador: 78-26

Màxims anotadors: Bodí i Edo Sehic amb 21 punts.

Jugador més destacat: Bodí i Sehic. Després en el bar: Jesús, Santi i Belda.

Quan va acabar el partit ens vam fotre la cervesa de rigor a la espera de que finalitzara el partit de Canals-Sax. Una victòria de Canals ens donava el campionat, la de Sax, ens obligava a guanyar l'últim partit. A les 21:45 p.m. del dia 6 del mes floreal, de l'any 217 (calendari revolucionari francés, que mola un web), Adrián, de Canals, ens va comunicar la victòria del seu equip, el que suposava la victòria lliguera del CB Biar sènior, a la que hi ha que afegir la del júnior, aconseguida la setmana anterior (com un gran teloner, :-P, que sempre van davant).

Jesús 1.0